Inventat al segle XIX, el metrònom mecànic permet mesurar amb precisió períodes curts de temps. El dispositiu té una forma piramidal amb una vora bisellada, sobre la qual es col·loca un pèndol mòbil.
En moure's d'un costat a l'altre a intervals regulars, et permet controlar i sincronitzar la freqüència de les accions sense perdre el ritme. Molt sovint, aquest dispositiu s'utilitza en l'àmbit musical: en assajos i concerts.
A més del pèndol, el disseny del metrònom inclou una escala que permet establir la freqüència de moviment desitjada. Com més gran sigui el pes del pèndol, menor serà la freqüència, i viceversa. Els models mecànics d'avui han donat pas als electrònics, que sovint es llancen amb un afinador integrat, per sincronitzar instruments musicals.
Història del metrònom
El metrònom es va inventar a principis del segle XIX. L'autoria pertany al científic Dietrich Nikolaus Winkel d'Amsterdam, però l'aplicació pràctica de l'aparell la va trobar el mecànic i pianista Johann Nepomuk Mälzel.
Un cop millorat el metrònom Winkel, va organitzar la seva producció als Països Baixos. L'objectiu principal de l'aparell en aquell moment era comptar el ritme en composicions musicals. El famós compositor Ludwig van Beethoven va fer que aquest invent fos molt conegut a Europa. Va ser el primer a marcar el tempo a les notes amb les designacions de lletres MM, referides al metrònom de Mälzel. L'abreviatura de les notes anava seguida d'un número, per exemple, MM30, que corresponia a 30 pulsacions per minut.
El dispositiu es va posar en producció en sèrie l'any 1895 per l'empresari alemany Gustav Wittner. Va patentar l'invent i va llançar primer la producció de la versió clàssica del metrònom de Mälzel, i després va començar a millorar-lo. El nom de l'empresari, Wittner ha guanyat fama mundial i avui és famós per produir els metrònoms més precisos i de qualitat incondicional: tant en execució mecànica estàndard com en electrònica moderna.
Inicialment, el metrònom només era utilitzat per músics i compositors professionals, però la seva popularitat va créixer entre altres classes: el 1923, l'artista nord-americà Man Ray va utilitzar l'aparell per crear la composició escultòrica "Object to Destroy". Era un metrònom, en el pèndol del qual es fixava una fotografia d'un ull de dona.
L'any 1957, l'obra de Ray va ser robada de la sala d'exposicions a plena llum del dia i amb un gran nombre de testimonis. Els segrestadors, que van resultar ser estudiants parisencs, la van destruir amb un tret de revòlver. Això no només no va causar danys a l'autor, sinó que, al contrari, va portar encara més popularitat. Va rebre una assegurança substancial pel metrònom trencat i en va fer 100 còpies més, cadascuna de les quals va rebre el nom d'"Objecte indestructible".
Parlant de la importància històrica del metrònom, també val la pena destacar l'assetjada Leningrad, on es va utilitzar el 1942-1944 com a reemplaçament de les comunicacions de ràdio apagades. Amb l'ajuda del dispositiu, la població de la ciutat va ser notificada sobre bombardejos i bombardejos.
Un ritme de 50 pulsacions per minut era per a un entorn segur, i 150 pulsacions per minut era per a un mode de perill extrem. Posteriorment, això es va descriure a l'obra musical "Leningrad Metronome" amb els versos de Matusovsky i la música de Basner.
Tipus de metrònoms
Els metrònoms mecànics es van utilitzar àmpliament fins a finals del segle XX, però avui s'han substituït gairebé completament per models electrònics, encara més precisos i fàcils d'utilitzar. A més, el seu fabricant líder ha continuat sent la mateixa empresa Wittner, coneguda arreu del món civilitzat des de finals del segle XIX.
La versió electrònica té un aspecte completament diferent i una funcionalitat ampliada. Ara no es tracta d'una piràmide amb una vora bisellada i un pèndol oscil·lant, sinó un dispositiu de plàstic compacte amb botons i pantalla electrònica. Les seves característiques inclouen:
- Compacte. El metrònom electrònic és pla, lleuger i s'adapta fàcilment a una butxaca, carpeta o tauleta.
- Ampli ventall de tempos. Per als models moderns, oscil·la entre 30 i 280 pulsacions per minut.
- Multiusos. Si cal, el so estàndard dels impactes es pot substituir per clics, grinyols i altres sons.
- La capacitat de desar patrons de ritme a la memòria del dispositiu, amb la recreació i la reproducció posteriors.
- Blocs incorporats addicionals: sintonitzador, diapasó, gravador, temporitzador.
- Capacitat d'utilitzar a la foscor. La informació es pot mostrar en una pantalla retroil·luminada, que us permet ajustar el ritme a qualsevol llum.
Melzel i Wittner haurien envejat aquesta funcionalitat, i difícilment s'haurien pogut imaginar que estaria disponible en versions millorades dels seus metrònoms mecànics 100 anys després de la creació de les primeres versions. No obstant això, el fet és que els metrònoms electrònics moderns són significativament superiors als mecànics en tots els aspectes.
