Inventat al segle XIX, el metrònom mecànic permet mesurar amb precisió intervals curts de temps. L’aparell té forma piramidal amb una cara inclinada, on es troba el pèndol mòbil.
Mentre es balanceja d’un costat a l’altre amb intervals iguals, ajuda a controlar i sincronitzar la freqüència de les accions sense perdre el ritme. Aquest dispositiu s’utilitza principalment en l’àmbit musical: en assajos i actuacions en directe.
La construcció del metrònom també inclou una escala per ajustar la freqüència del moviment. Com més amunt estigui el pes sobre el pèndol, més baixa serà la freqüència, i viceversa. Actualment, els models mecànics han cedit lloc als electrònics, que sovint es fabriquen amb afinador integrat per a la sincronització d’instruments musicals.
Història del metrònom
El metrònom es va inventar a principis del segle XIX. L’autoria pertany al científic Dietrich Nikolaus Winkel, d’Amsterdam, però va ser el mecànic i pianista Johann Nepomuk Mälzel qui li va donar un ús pràctic.
Després de millorar el metrònom de Winkel, Mälzel en va organitzar la producció als Països Baixos. A l’època, l’objectiu principal de l’aparell era mesurar el compàs a les composicions musicals. El famós compositor Ludwig van Beethoven va contribuir a fer-lo conegut a tot Europa. Va ser el primer a indicar el tempo a les partitures amb les sigles MM (Mälzel Metronome), seguides d’un número, per exemple MM30, que indicava 30 pulsacions per minut.
La producció en sèrie va començar l’any 1895 gràcies a l’empresari alemany Gustav Wittner. Després de patentar la invenció, va iniciar la fabricació de la versió clàssica del metrònom de Mälzel i, més tard, la seva versió millorada. L’empresa Wittner, anomenada així en honor seu, va guanyar fama mundial i encara avui es reconeix per fabricar metrònoms de la màxima precisió, tant mecànics com electrònics.
Inicialment, el metrònom només era utilitzat per músics i compositors professionals. No obstant això, amb el temps es va popularitzar en altres àmbits. L’any 1923, l’artista americà Man Ray va utilitzar el metrònom per a la seva obra escultòrica «Objecte per destruir», on va col·locar una fotografia d’un ull femení al pèndol.
El 1957, l’obra de Ray va ser robada en plena exposició per un grup d’estudiants parisencs, que la van destruir d’un tret davant de nombrosos testimonis. Curiosament, aquest fet va donar encara més fama a l’artista. Man Ray va rebre una compensació de l’assegurança i va crear 100 rèpliques de l’obra, batejant-les amb el nom de «Objecte indestructible».
En parlar de la rellevància històrica del metrònom, cal esmentar el període del setge de Leningrad (1942-1944). En aquell temps, es va utilitzar com a mitjà d’alerta davant de bombardejos i atacs artillers, substituint la ràdio desconnectada.
Un ritme de 50 pulsacions per minut indicava situació segura, mentre que 150 pulsacions per minut significaven perill extrem. Aquest episodi històric es va plasmar posteriorment a la peça musical «El metrònom de Leningrad», amb lletra de Matusovski i música de Basner.
Tipus de metrònoms
Els metrònoms mecànics van ser àmpliament utilitzats fins a finals del segle XX. Actualment, però, gairebé han estat substituïts pels models electrònics, que són més precisos i funcionals. Encara avui, el principal fabricant continua sent l’empresa Wittner, amb una llarga tradició des del segle XIX.
Els metrònoms electrònics tenen una aparença diferent i ofereixen més funcionalitats. Ja no són piràmides amb pèndol, sinó aparells compactes de plàstic amb botons i pantalla digital. Entre les seves característiques principals destaquen:
- Compacitat. El metrònom electrònic és lleuger, pla i fàcil de transportar, cabent perfectament a la butxaca, la carpeta o la bossa.
- Amplia gamma de tempos. Els models moderns abasten de 30 a 280 pulsacions per minut.
- Multifuncionalitat. Es pot canviar el so dels tocs per altres senyals acústics, com clics o tons.
- Memòria per desar i reproduir patrons rítmics.
- Funcions addicionals: afinador, diapasó, gravadora i temporitzador.
- Ús nocturn. Les pantalles retroil·luminades faciliten la visualització del tempo en condicions de poca llum.
Si Mälzel i Wittner veiessin aquestes funcionalitats, probablement en quedarien sorpresos. Les versions modernes superen clarament les mecàniques en gairebé tots els aspectes, excepte en un: depenen de l’electricitat per funcionar. En canvi, els models mecànics continuen operant amb un simple mecanisme de molla, sense necessitat de bateries.
El metrònom del nostre lloc web és compatible amb tots els navegadors i sistemes operatius. L’execució és senzilla i ràpida. Un servei pràctic per a tothom que vol mantenir el ritme sense dificultats.